Prendre el vermut

Dimecres 28 d'octubre 2015

No fa fred i estic enfredorat. Fosc molt d'hora. No surto. Em quedo a casa escoltant el només i faltes tu, intentant llegir alguna cosa i inspirar-me per escriure no pas qualsevol ximpleria. Tot sovint se'm tanquen els ulls i els deixo tancar. M'adormo i capcino. M'hi solo posar nerviós i ara, avui, en aquest moment no em calen nervis ni capficaments estranys. El temps també ha de disposar de deixalles sense reciclar, les que s'escuren del cansament i de l'obligació que comporta el treball de difícil desconnexió. Des de la finestra de l'estudi m'adono que el Gabi ha tancat. Em sap greu. No hi tenia massa gent i sempre la mateixa mancada de polidesa poc propensa a fer bona l'estança no massa més enllà del cafè consumit. Oferia bon cafè a bon preu. Feia prou haver-hi entrat un parell o tres de vegades. Antic encofrador. Conegut quan van ampliar la fàbrica on treballava abans. Bon sagal. Víctima del rebuig de la bombolla, poc format i avesat a les bones mesades efímeres, volàtils, temporals cregudes com eternes i petades com les bombolles d'aigua i sabó de mollesa seca i de buidor de recursos, de futur, de millora i rifar vida abonada a la subsistència en un cafè de barri sense calibrar l'ambient ofert i la disposició d'una clientela no acostumada als bars i amb prou feines als cafès si no s'escau la festa major i es va a prendre el vermut amb unes olives farcides i cloïsses de llauna sense tapa de convit.