Reiteració de tics

Diumenge 18 d'octubre 2015

Em passen els dies, el mesos, els anys, volant. No me n'adono i ja som diumenge al matí a casa, al sofà, llegint, escoltant música, fent, fer o fer sempre el mateix. Fet de rutines criticades, acostumades i avesades. Progressant amb les suites angleses de Bach tot esperant connectar amb la seva ruta d'auditoris radiofònics. L'estona més privada de la setmana. Estalvi d'anar a mercat a Calldetenes a escoltar les mateixes històries, que, egoistament, no m'interessen pas massa. Veritat. Escoltar com si el què s'escolta sigui el centre on gira l'univers i els altres, universos, planetaris, subsidiaris, al voltant del nucli cregut com a universal. Llevat a les vuit. Tard. Acabar, fa molt de temps que el vaig llegint a estones, a miques, la guerra d'Espanya, Hugh Thomas, en francès. Reiteració de tics, de formes, de repressió impia beneïda de falsa pietat cristiana, d'aquells avis i pares ja molt ancians o traspassats que van llegar als seus néts i fills les mateixes reiteracions de tics, de formes, de repressió impia beneïda de falsa pietat cristiana perdurable i aplicable setanta-sis anys més tard.

Comentaris