Votar el no fer res

Dilluns 5 d'octubre 2015

La radicalitat del conservadorisme immobilista nascut, no pas de la maldat, no, no m'atreveixo, però sí de quelcom indefinible que no és por del tot, però sí que desprèn una mena d'egoisme dissimulat que es desemmascara en les actituds, en les manifestacions, en les editorials i en les tribunes. Amagat i pornogràfic, mostrat i ejaculador de no pas bona bava preservativa sense preservar massa sovint les intencions, quan l'amenaça és propera i les bones intencions, les bones maneres, mostrades només quan és llunyana, l'amenaça. Revolucionar, revolució, ni a l'alçada del somni, ni dretes, ni esquerres, intenció en la immediatesa, de l'agradós podria ser i a la curta, a la propera, a la immediata, com ahir els portuguesos, sofrents d'ajustaments acabats amb la ridiculesa del patiment de no revolucionar, de no canviar res i votar el no fer res, sinònim de conservar o de perpetuar de mal so si abans s'ha gesticulat la queixa estesa fins al moment del dipòsit del vot a la urna.