Podia haver estat

Dijous 26 d'octubre 2017

Volatilitat de sentiments i inestabilitat humoral. No enraonat, com tampoc saberut massa de què va. Malalt irat, una vegada més. Tensa situació personal, política també. Aquesta tarda en excés. Poca estona. No ha passat, però podia haver estat, i no crec que s'hagi de passar per alt, sense rancúnia i amb la consciència que tendim a oblidar massa o que és pràctic enganyar-nos a nosaltres mateixos amb justificacions que no deixen de ser no veritats que ens creiem com a certeses. S'han convocat autonòmiques a canvi de ben poca cosa? Canvi sense garanties mediat per gent que van a la seva i que poca confiança, malgrat certa amistat mostren, poc són de fiar. Rendició i el respecte sotmès a poc legals il·legalitats transformades i adaptades a grossers dictats d'autoritat i de submissió mancada de bilateralitat. Convocatòria espantadissa, una mena de nou pas endavant i la borsa, l'IBEX-35, el refugi, la ratera, trempant com feia temps que no trempava. Eufòrics. Els que han maldat pel no canvi i per la consumació del que que poca cosa saben consumar si no és en benefici propi. Els hi dono massa importància. Enrabiada, momentània, enrabiada, colèrica, si s'hagués consumat el fet, sense plaer, per pragmatisme, per procreació, per tirar endavant, només fonamentat en la possible possibilitat, i no amb garanties, no albirades, mancades de lògica, de perspectiva i no sé pas d'intel·ligència, haurien aconseguit una mena de rendició i, potser, retornar a enrabiades i dissortades realitats que massa hauríem considerat de venuda traïdoria. No ha estat, serenitat, però no ho oblido que ben bé podia haver estat.