Una gota d'aigua

Dimarts 17 d'octubre 2017

Sovint tinc la sensació, i no és pas llegint Sebald, encara que molt m'hi identifiqui, quan en aparença, per reaccions, per actituds, puc semblar més influenciat per Bernhart, que el benestar en la vida, la felicitat també, ens l'hauríem de fabricar nosaltres. Cerca d'equilibri. Evidentment que massa del tot i del res pot arribar a fer difícil aconseguir la tria de la positivitat, tot sabent que dificultós resulta. La tendència està en perdre el viure en estèrils actituds irades, en perpetuar poques expansions emocionals i orgàniques, reprimides per a un mateix i per l'entorn més proper. Emocions curulles d'educació i de moral, encara que se'ns volem desentendre, puritana cristiana rancorosa i malaltissa. Sensació de poc viure, de minúsculs recursos quan l'entorn s'afoga en una gota d'aigua i es creu que es neda en l'oceà més extens de la terra. Anar de llest i no ser-ne tant com es creu. Voler manar i no treure's la feina de sobre i necessitat de lacais que resolguin tasques que no se saben solucionar i que puguin ser escridassats quan no han estat capaços de resoldre la incapacitat del manaire. Teràpia personal de reversió, acompanyada des de fora, totalment externa i recapacitat de reflexió real i exagerada. Des del silenci cridaner, reprimit i no expansionat. Saber a quina banda em puc arribar a trobar i certa por a desempallegar-se de res per manca d'hàbit i d'incòmoda comoditat, compensada amb molta manca de recompensa. Sensació, l'essència del blog, de no pas un dia gaire diferent dels altres, ni més trist ni més alegre, ni més cansat ni més descansat, reflexiva, ara que estic aclofat sota el nòrdic del cantó de llit que toca a la finestra i dóna al parc silenciós. El despertador tocarà a tres quarts i cinc minuts de quatre de la matinada i rutllaré com he rutllat avui, sense queixa externa, amb un cert disgust tòxic a dins, i a complir amb la màxima exigència i amb la certesa de la recriminació si erro i cap recompensa pels encerts que, internament, per sort, i ho sé, en són molts més que les errades magnificades, publicitades, reprimides, censurades i massa sovint escridassades.