El rovell ferrat de l'ou

Dimarts 3 d'octubre 2017

Dormo molt, fins i tot massa. A vegades amb malsons repetitius que em desperten de cop i poc em costa tornar a agafar el son. Dormo tou i profund. Dormir de cansament i de necessitat de repòs. Mentre dormo no penso, no rumio i m'estalvio estones que no em conforta viure-les. No hauria de ser així. No em puc permetre el luxe d'estar més cansat del compte. A la feina haig d'estar serè i precís. De fet, el treballar és el que més em fa moure, perquè no me'n puc estar i em manté actiu. Respectat, valorat i reconegut amb no pas tota la retribució que em correspondria si fóssim en un país avançat de debò. Atipat del quotidià sucar pa amb l'olor. Sensació negativa, frustrant, de falses esperances i il·lusions, el que comporta no sucar amb pa bo de pagès el rovell ferrat de l'ou que gratificant deu ser si no fora tan difícil un gest tan fàcil i amable d'aconseguir.