Bona persona

Dilluns 16 d'octubre 2017

M'he tornat euro escèptic. No acabo d'entendre com ens encallem tant a voler reconeixement d'una gent que cap dit es dignaran a moure fins que no els movem tots cinc nosaltres. Em sona com el cas d'aquell veí, bona persona, que el timbre no em va trucar quan tornava de la reunió de la comunitat del parking i sabia que un altre veí em volia denunciar per una ratlla pintada que jo no havia pintat ni res en sabia. Bona persona, poruga, dèbil, com pot arribar a ser un mateix, que pot ser conscient del problema, que hi és, que no l'ha provocat, que se sent provocat, però que no va amb ell, perquè és un afer intern entre dos veïns aliens. Amagat per conveniència, per interès, cap-cot o amb el cap a sota l'ala, i poca confiança transmet el veí i la comunitat, la de veïns o l'europea, tant se val, comunitats.