Els extrems em sobrepassen

Dijous 5 d'octubre 2017

Necessitat de retornar a una mena de plàcid, temporal, acotat, perquè se'm faria insofrible, repòs, de tantes diades mogudes de tragins volguts i de intensa mobilització de conveniència justificada i esgotadora. El tragí m'agrada quan pot arribar a ser controlable. Massa dies que no n'és i els esdeveniments, més polítics que socials, em sobrepassen i m'exciten de mala manera. Llavors sóc conscient, i no deu pas ser per una mena de trastorn bipolar estrany, la davallada sol ser d'irada resposta i d'actitud no pas plaent per a ningú. El problema dels extrems que em sobrepassen i el senderi del camí del mig, el més racional, també l'haig de controlar perquè no em sobrepassi i es converteixi en una font malcarada de comportament previsible de tan imprevisible com pot arribar a resultar.