Sense ànim de defuig

Dimarts 24 d'octubre 2017


Encallat. Dia encallat de no escriure i molt de retardat d'escriptura. Més d'una setmana. Ara ho passo en net de l'esborrany de lletra petita i menuda. No és lògic. Si de lògica n'hi ha alguna, és la meva que no resulta pas ser la més afectada de relat. Independent, i sovint massa i tot, el que m'impulsa, i sempre m'ha passat, a defugir del ramat i no abraçar el gregarisme, com a religió o com a modus vivendis. Ho intento i sovint me'n surto i factura no costosa en pago. A contracorrent i valorar la insignificança, i no vol dir que depreciï, però sí apostar per la significació del voler ser i del voler-se significar. i, per què no? diferenciar-se sense ànim de defuig.

Comentaris