Ni es pensa

Dimecres 4 d'octubre 2017

La plaça plena com un ou. Viure en un estat de veritable revolució. Comerços i polígons erms i tancats. Gairebé ningú ha obert, només quatre mal comptats ambiciosos o algun estranger que es feia l'orni. Els xinesos han tancat, saben el que s'hi juguen. He convidat al veí que no em va trucar el timbre el dia de la reunió del parking, el dia que un altre veí em va portar al judici per una ratlla mitjancera que no havia pintat i encara no sé de què va, a anar a barrar l'eix a l'alçada de Sant Bartomeu, a les antigues escoles de Gurb, amb el cotxe i poder donar suport als pagesos que els tractors hi han portat. Negativa resposta de poc democràtiques actituds recolzadores d'il·legals propostes. La seva raó.  Vàlida. Cap mena de voluntat de rèplica. Poca història se sap o es vol saber. Quan se'n sap, o se'n vol saber, poc es qüestiona i ni es pensa, se sap que totes les revolucions i les conquestes socials són fills i filles de sana desobediència a l'ordre legal establert.  Voldria entendre que es tracta de desconeixença pecada de por ancestral i de poca voluntat de progrés, el que comporta la malaltissa necessitat de tancar-se a la cova i continuar picant amb un os a terra.

Comentaris