No he tocat mai gaire

Diumenge 15 d'octubre 2017

Tocar, no he tocat mai gaire i mai gaire m'han tocat. Un fragment de Sebald que m'ha fet reflexionar i veure-m'hi amb tristor reflectit. Una ocultista xinesa visita al protagonista del relat. Casualment, com si fora la cosa més natural del món, li toca la galta i llavors li posa la ma a l'espatlla quan ha acabat la feina. Sobresalt del que hom, el protagonista, i jo també, no hi està acostumat i no saber-se'n avenir perquè no forma part dels hàbits de conducta massa acostumats a una rigidesa estúpida que res té de moral, només de manca d'expansió reprimida que, fins i tot, costa acostumar-se a besar per saludar, per a donar la benvinguda i s'evita l'encaix de la ma per por de massa contacte. Imagina't tocar de veritat, imagina't, només tocar. Massa felicitat seria i deixar-se anar, un somni reprimit inimaginable.