Amb el futbol em passa el mateix

Dissabte 21 d'octubre 2017

Activitat manifesta i manifestada. No em sento capaç d'entendre aquesta mena de justícia ressentida i venjativa. Amb el futbol em passa el mateix. És com si en un joc, quan es pacten les normes i s'acorda un reglament, es variïn les normes a mida que es jugui i els àrbitres, els jutges, tant se val, els que han d'aplicar el reglament, s'inventin normes noves o no apliquin les acordades i es decantin cap al cantó que convingui a qui normes imposades no accepta i en vol imposar unes de molt concretes, les seves. Amb el futbol em passa el mateix. Presoners polítics que dormen a presó per a no haver fet res. Jo tampoc he fet res i no tinc clar si em poden arribar a empresonar. Inseguretat jurídica de normes reglamentàries interpretades a lliure arbitri. Aquest matí, a plaça, a mercat, sol, repartint domassos grossos per a penjar a les balconades, que reclamaven justícia i llibertat. El lema de la manifestació d'aquesta tarda. No he fet res i podia, sense saber-ho, o sabent-ho, cometre delicte de sedició o tot un seguit d'incompliments tipificats en qualsevol mena de codi penal comportador de penes que trista i patètica cabuda semblen tenir en ments de molt tarada podridura.