Al peu de la lletra

Dimecres 25 d'octubre 2017

Massa m'aguanto. Fama d'incontingut i acusat per malalts d'incontinència. Incongruència de reverberacions semàntiques. Encara bull la tornada anticipada de vacances. Els afers mal tancats em bullen massa temps i van més enllà de tota prudència. Mal tanco i porta oberta solo deixar. Tothom n'entra i poc en surten. No airejar per fer fugir mals esperits. Em perdo. Quatre dies vacants no satisfets. Cacau de certa importància a la tornada. Pensar que no dec saber ensenyar o compartir feina amb savis que saben més del que realment saben i es fan valdre el valor que aporten. Reparat. Em queden deu dies per aprofitar. Poca vacança aquest dos mil disset. Voldria marxar cinc dies a on sigui, a badar, a desintoxicar-me, i ros ho tinc. Sensació que una determinada dosi de toxina forma part del viure i hom no se'n pot desfer. Bram al cel de com ens ho farem. La feina torna a arrencar. Proposta de gastar dies solts i no em convenç. Quatre per Nadal. Pensar que massa al peu de la lletra em vaig prendre una ensenyança del pare: ningú és imprescindible, però de s'ha d'intentar ser el màxim de necessari. Al peu de la lletra. Saviesa que pot arribar a resultar poc sàvia. El cansat fa la feina i la intenta fer bé. No tocar calent per cansament o pel rebuig que provoca la mostra de mala bava quan n'és expressada. El puta, el llest, fa veure, sensació, que feina fa, es fa valdre i del fum en treuen oproducte.