Quan arribo a casa

Divendres 6 d'octubre 2017

Amb les lectures vaig a rauxes. A tot lector l'hi deu passar, em fa pensar. Es passen etapes i moments. Ara estic enfrascat en Sebald, com fa poc ho havia estat en Bernhard i no fa pas gaire amb Auster. Espero nòmina per comprar el nou llibre d'Auster. Literatura que fa interessant l'insípida quotidianitat. Merescut descans de tardes llargues. La sort, dins la disort imposada de llevar-se a hores fosques de matinada, quan encara no ha sortit el sol i estona li queda. Estona molt plàcida, la que se m'ofereix quan arribo a casa, sol i vinc de treballar, quan la feina més costosa serà la de preparar el sopar. Llegir. Enfrascat en Sebald i un pèl amb Pla i, més sovint del que voldria, em deixo vèncer pel son d'ulls aclucats, que més se m'acluquen si engego la tele; llavors em deixo emportar, m'adormo, i escurço estona no viscuda amb adormida i tranquil.la comoditat.