Sabó de Marsella

Diumenge 8 d'octubre 2017

Malament no aniria rebre unes quantes lliçons de tolerància. Massa pel meu gust em vaig haver de disculpar diumenge a la cua del Balmes. Uns veïns xotres també feien cua. Els vaig anar a saludar. El maleït sentit de l'humor que ús fa de la ironia i del sarcasme. Poc comprès deu ser per segons quines ments allunyades de de la meva, on la transcendència i vés a saber quines radicalitats estranyes no hi fan jaç. Mostrar incapacitat de no saber calibrar segons quines ironies. Un dia vaig dir, ni ho recordo, i tampoc ho vull esbrinar: com aneu els infiltrats del PP? No calia. Ideologia a flor de pell i emprenyament monumental amb insultada de to no pas baix a mitja cua. Irats i calmats amb les meves disculpes de forçada i hipòcrita educació i no pas sentides per la ximpleria que em suposava disculpar una tarada actitud d'aquesta mena; i més, alçaven braços i una ferum de carnús s'ensumava d'aixelles que dies feia els hi convenia ser ensabonades amb sabó de Marsella, del que diuen que neteja bé, net i fa olor dels camps de lavanda de la Provença.