Orfe de primers freds

Divendres 20 d'octubre 2017

Càlida tardor que no m'agrada. Orfe de primers freds. Vespres foscs tancat a casa escoltant Beethoven. Músic de tardor. Escolto més a la feina, i sembla una contradicció. A casa ho tinc tot a ma per escoltar el que vulgui i massa no n'escolto. Dia de supermercat. Odiós. De lectures en vaig escàs. Sort en tinc de Sebald. No treballo pas més del compte. Ja vindrà. M'ho prenc intesament quan hi sóc i com menys estona hi sigui, millor. Dia, com molts, de poca teca i de parca inspiració, potser perquè som divendres i el cansament i la deixadesa que comporta saber que venen dos dies de descans ho comporta. Sofà i poques ganes de sortir a fer res m'acompanyen. Escoltaré la tercera abans d'allitar-me. Res d'interessant perquè cap interès té el que avui he viscut. La normalitat més absoluta i no és rutina, es deu anomenar quotidianitat fata.