Astentia

Dimecres 20 de març 2013

Ha començat la primavera. És una estació que no m'agrada massa, però la tolero, no em queda cap més remei. No m'agrada per l'enrenou que comporta. Sóc nerviós, molt nerviós, massa nerviós, irritable, rabiüt, rondineta, a vegades colèric com el sidral i em passa sobtadament tal com m'ha vingut ... i la primavera i l'edat em magnifiquen aquestes imperfeccions de caràcter. Diuen allò que qui no té un all té una ceba i el meu all deu ser la impaciència i els nervis i la ceba la ironia i el sarcasme. Reconec que sóc més de tardors, malgrat sigui un apassionat del renaixement i de la vida, de Florència, la ciutat on vull tornar abans de morir, i reconec, a boca petita, que m'agrada la primavera i la bellesa a la mesura humana sense teatralitat. L'estiu és decadència. La tardor introspecció i l'hivern espera. Temps de paisatges verds, de comarca de verdor esplendorosa i de dies de pluja,  impetuositat, esperit massa jove i ja no estic per això, em desborda. Preàmbul de les grates nits d'estiu ... una altra història ... de decadència que ens aboca a la tardor ... ja faig córrer massa el calendari. Primer dia i molts núvols de pluja al Cabrerès.

Comentaris

  1. Alguna recomanació musical per a aquesta estació que comença? El Winterreise de Schubert que vas recomanar a l'hivern em va agradar molt. Imma

    ResponElimina
  2. Personalment m'agraden molt, moltíssim, les passions de Bach. La de rigor és la de Sant Mateu pel film d'en Passolini. Potser massa llarga. Boníssima. La que recomano és la de Sant Joan, curta i molt més passadora, menys recitatius i àries molt fresques i els cors potser no tant severs. La que recordo amb molta enyorança és la de Sant LLuc. La vaig escoltar a la Madeleine de Paris pels cors i l'orquestra de la parròquia. El preu era la voluntat, l'entorn, no cal dir-ho, magnífic. No l'he escoltada mai més i tampoc l'he buscada. Per la primavera, ara mateix no ho sé massa, però darrerament m'ha entrat la dèria per la música de cambra, perquè no proves la integral dels quartets de Beethoven. Schubert és més tardonal. Una altra recomanació i paro, si pots anar alguna hora a escoltar el quartet Gerhard a Barcelona, o allà on sigui, no t'ho perdis, vaig quedar acollonit de la manera que toquen.
    A reveure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Ja m'hi poso. Començaré amb Beethoven. Quina feinada! Imma

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada