Pressupostos

Diumenge 3 de març 2013

Avui val més que no parlem del Barça. Hores baixes. Ahir al vespre a l'aeroport del Prat, grandiós, una altra incongruència de l'atípic país on vivim. La Cristina tornava de Londres. Veig bé, parlant del que vull parlar, que Esquerra i Iniciativa collin als convergents pels pressupostos. Ja està bé de retallar i estar sotmès a tota hora al Gobierno de España, els d'allà sempre a la seva i tirant l'aigua al seu molí. Només cal mirar ahir amb el penal  del Madrid; malgrat el Barça no perdés per això, les normes són les normes i s'han d'aplicar i a Madrid això sempre s'ho passen pel forro dels c... i els convergents s'ho empassen tot i tantes arrencades de cavall i les arribades de burro atipen. Sempre  la mateixa por i aquest ús de la indefinició perpetua cansa i  comença a no ser creïble. Ja passa de mida que hagin donat recolzament a la reforma laboral del partido popular, a voler reiteradament el copagament sanitari per afavorir a les mútues i a la medicina privada, a donar suport a les ajudes bancàries i només pensar en el manteniment dels seus privilegis a càrrec de la ciutadania. No veig bé tampoc la defensa encoberta de l'amnistia fiscal, com tampoc veig bé que es vulguin tancar escoles i hospitals .... mentre la pobresa creix i es redueix el pressupost per lluitar-hi ... no tota la culpa és de Madrid ... s'ha de ser més valent i començar a dir la veritat de veritat i no fer tant el valent ara i quan s'havien de plantar davant les mesures antisocials no es va fer. Per què? L'Estat propi i la independència és una cosa i el benestar dels ciutadans n'és una altra. Ho tinc clar i potser vaig errat.