Escrache

Dimecres 27 de març 2013

Tot aquest tema de l'escrache o escarni, com en volem dir aquí, em costa força dir si hi estic d'acord o no. Si haig de ser sincer, mirat des d'un punt de vista lògic i racional, la meva opció és el no més rotund. Mirat des del punt de vista visceral, la meva opció és el per què no. No ho admeto certament i que rebin els polítics, els que formen la part final de la cadena i no són altra cosa que els titelles dels poders fàctics del moment històric que ens toca viure, tampoc ho trobo del tot just. També haig de reconèixer que actualment el que es situa en política ho fa pel que ho fa i em temo que sense cap mena de preparació i això no ens porta a enlloc i ens pot abocar al perillós populisme i a creure en falsos ídols daurats. No sé què faria si em trobes amb la situació dels pàries de la crisi, mentre les multinacionals pressionen, mentre els especuladors especulen cada dia més i cada dia són més rics i els corruptes poden corrompre i ser corromputs sense que els passi res. No ho sé, no estic d'acord que s'assetgi a ningú, però ho puc entendre i no és immoral del tot com ens volen fer creure els sectors més reaccionaris; hi ha coses més immorals i ningú té el coratge de parlar-ne obertament. Qui és el valent que parla de la mala política, de la religió i dels mitjans de comunicació afins a qualsevol poder fàctic que els pagui?, sembla que es toleri i prou. Ho veig així.