Wilson
Dimarts 26 de març 2013
Els temes se m'acumulen i a vegades no sé si seria millor treure'ls tots un dia o anar fent com faig ara, anar-los desgranant un un dia i un un altra. He optat per la segona opció. Avui vull parlar del cul.lectiu Wilson. Resulten ser una colla d'economistes destacats encapçalats, o no, pel Sala Martín. M'agraden les seves propostes i la desmitificació de les pors sobre el pervindre econòmic de Catalunya quan assolirem la independència. Ahir en parlaven al matí de Catalunya Ràdio, no recordo qui era, però és igual, i només haig de dir que m'haig de treure el barret. Algú em pot dir que està sustentat sobre un base massa teòrica i no sé si els Wilsons toquen massa de peus a terra i no sóc capaç de valorar el seu grau de coneixement sobre el tarannà del país i em demano si tenen clar que la manera d'actuar econòmicament generalitzada actualment s'adiu més a les maneres poc clares i xanxullistes dels del Círculo de Economía que a les polítiques del empresaris europeus i no vull tirar aigua al vi. De moment parlem de vés a saber què passaria ... incertesa, però les mateixes pors que podem tenir tots plegats, són les mateixes que els interessa propagar i magnificar als mateixos senyors del Círculo de Economía que van muntar la trobada ... valents per muntar-la, però em va agradar que totes les argumentacions temorenques van estar rebatudes una darrera l'altre pels del cul.lectiu Wilson i en José Piqué no sabia on amagar-se. L'estatus econòmic actual només es sustenta per l'únic interès econòmic egoista i personal d'unes elits i, tinguem-ho clar, fermament recolzades per un grup mediàtic molt concret que vol ser neutral en tot i que cada dia ho és menys. Ja comença a ser hora que es comenci a desemmascarar aquesta mena de gent i ja començaria ser l'hora de començar a optar per un Cercle Català de Negocis més nostrat i amb horitzons diametralment oposats i disposat a corregir tics de males praxis endèmiques. Ens hi juguem molt, encara que ens vulguin fer creure el contrari.
Els temes se m'acumulen i a vegades no sé si seria millor treure'ls tots un dia o anar fent com faig ara, anar-los desgranant un un dia i un un altra. He optat per la segona opció. Avui vull parlar del cul.lectiu Wilson. Resulten ser una colla d'economistes destacats encapçalats, o no, pel Sala Martín. M'agraden les seves propostes i la desmitificació de les pors sobre el pervindre econòmic de Catalunya quan assolirem la independència. Ahir en parlaven al matí de Catalunya Ràdio, no recordo qui era, però és igual, i només haig de dir que m'haig de treure el barret. Algú em pot dir que està sustentat sobre un base massa teòrica i no sé si els Wilsons toquen massa de peus a terra i no sóc capaç de valorar el seu grau de coneixement sobre el tarannà del país i em demano si tenen clar que la manera d'actuar econòmicament generalitzada actualment s'adiu més a les maneres poc clares i xanxullistes dels del Círculo de Economía que a les polítiques del empresaris europeus i no vull tirar aigua al vi. De moment parlem de vés a saber què passaria ... incertesa, però les mateixes pors que podem tenir tots plegats, són les mateixes que els interessa propagar i magnificar als mateixos senyors del Círculo de Economía que van muntar la trobada ... valents per muntar-la, però em va agradar que totes les argumentacions temorenques van estar rebatudes una darrera l'altre pels del cul.lectiu Wilson i en José Piqué no sabia on amagar-se. L'estatus econòmic actual només es sustenta per l'únic interès econòmic egoista i personal d'unes elits i, tinguem-ho clar, fermament recolzades per un grup mediàtic molt concret que vol ser neutral en tot i que cada dia ho és menys. Ja comença a ser hora que es comenci a desemmascarar aquesta mena de gent i ja començaria ser l'hora de començar a optar per un Cercle Català de Negocis més nostrat i amb horitzons diametralment oposats i disposat a corregir tics de males praxis endèmiques. Ens hi juguem molt, encara que ens vulguin fer creure el contrari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada