Sala Joaquim Maideu

Dissabte 9 de març 2013

El nom de Joaquim Maideu em comporta records grats. Va ser l'home que em va fer conèixer la música clàssica. Els pares es van empassar totes les merdes del franquisme. Van ser la puta digna del règim i la burgesia col·laboradora era la ramoneta, què hi vols fer! ... la història de sempre. Em vaig iniciar amb el segon moviment del cinquè concert de Brandenburg de Bach. El record el tinc molt pressent: vaig quedar al·lucinat, no havia escoltat mai res igual. La meva formació musical d'aleshores no passava de boleros, mambos, sardanes, pasodobles i les cançonetes idiotes que el franquisme ens vomitava, ara ens en vomiten d'altres per l'estil, perquè fóssim i continuem essent com més idiotes millor.

Fet aquest apunt crític: ahir concert del Quartet Gerhard. Molt bo, més del que em pensava. Sabia que tocaven bé. Sabia que comencen a sonar ja pel panorama musical nacional i internacional i em va sorprendre el rigor i la diversificació de repertori: des de Bach, passant per Schumann i acabant per Ravel. No hi entenc massa, però ho trobo difícil; garbuix d'estils i tres etapes musicals molt diferenciades. Crec que se'n van sortir amb escreix. Bach esplèndid, Schumann molt ben tocat i Ravel, amb becaina inclosa, em va agradar com em sol agradar la pintura i la música impressionista en general. Intèrprets amb recorregut i procés de normalització musical de país impensable fa poques dècades. Públic entregat i, com solen dir els músics que toquen a Vic, entès.

Comentaris