La nova guerra

Dimarts 19 de març 2013

Dies de menys feia de l'habitual. Gent un xic més nerviosa. Poca informació. En aquests moments la tinc i no calen nervis. Situació lògica del personal. Fins ara el front i el risc de ferida o de mort, en aquest cas atur, el veien lluny, ara se'ls apropa i tothom demana. Salvant les distàncies, la situació deu ser parella a les viscudes pels combatents que van jugar-se la vida per salvaguardar els grans beneficis d'uns pocs en nom de la pàtria, de l'honor i de qualsevol ximpleria d'aquestes. Ara salvaguardem els beneficis de la banca i del capital i tothom no va més enllà de salvaguardar el seu hortet i el seu capitalet tal com feien els antics combatents per salvar la seva vida. Lògica humana. Crisi i més crisi ... guerra i més guerra ... la guerra financera moderna ... ja no cal que tirin bombes a Barcelona com fa setanta anys, les víctimes són els que queden al marge ocupacional i del sistema i em sembla lògic, fins a cert punt, que no ens comencem a a esverar fins que no se'ns apropa el front; mentre rebin els altres tranquils. Els que ens han portat al fangar són els que estan més de tranquils i resulta que cada dia la seva riquesa material augmenta proporcionalment a la misèria dels combatents que els hi treuen les castanyes del foc. Com a molt la recompensa dels no defallents serà la beneficència. El benestar dels aprofitats del sistema és el seu estat natural i no té res a veure amb la societat del benestar, no ens enganyem ni cal que ens entabanin. A vegades penso si això mateix també va passar al catorze, al trenta-sis o al trenta-nou i ... em descuidava, a l'Irak també va del mateix pal? Dèries meves com sempre de segon lustre d'una de les moltes mentides de la història i un dels mentiders grossos de tot plegat ara dóna conferències esperpènticament cares i assessora no sé pas quina companyia energètica, patètic tot plegat, si Senyor.