Distraccions

Dimecres 13 de març 2013

Fan falta dies com aquest. La realitat a vegades es fa insuportable. El Barça va guanyar i vam patir tots com una colla de beneits. Va valdre la pena. No sé si cal patir tant per una cosa com aquesta però tant se val, els sentiments són els que són i flueixen irracionalment i sense vegonya, per això deu servir el futbol i no em fa res estar-ne afectat.

A hores d'ara ja tenim Papa. És argentí. Es farà dir Francesco I  i és jesuïta i això m'anima. Els millors professors que he tingut ho han estat tots. Ha sortit pel balcó de la Plaça de Sant Pere a un quart de vuit del vespre aproximadament. Diuen que poca cosa canviarà, m'agradaria que s'equivoquessin els vaticinadors de fets venidors. Ens convenen  distraccions; unes victorioses, altres litúrgiques i altres dignes de còmics críticament anacrònics vomitius d'històries d'espietes maldestres. Distreure'ns per no parlar de l'atur, de la mala política, de la precarietat laboral, de la misèria, dels diners ... i cal aparcar la realitat momentàniament. El Barça a quarts de champions, habemus papam i en Mortadelo i en Filemón tornen a estar de moda i tothom servit i content o no, cadascú que triï i remeni.