Autocomplaents

Dissabte 30 de març 2013

En conec un que se'n vol anar a Londres i a Canàries tot sovint i no hi va mai. Sempre ho diu i crec sincerament que ho vol i ho desitja. Sempre hi ha un poder molt concret i ell, i tothom, sap quin és que el frena. També el frena la seva por pel que podrà passar. Pànic a alliberar-se. Por a  l'avió per si pot caure, masses hores de vol, si no sé anglès com m'hi entendré, és massa lluny, el menjar no sé massa si serà bo ... excuses ... i ... sempre ... sempre acabava fent el que el poder fàctic que l'envolta li dicta, això sí, amb bones paraules i amb carantoines que van més enllà de la mateixa carantoina  i el pobre mai s'allibera perquè encara viu massa bé i no li manca de res ... sempre està al mateix lloc. Ja ho vol ja, però li passa com als polítics catalans que estan al poder ara mateix: uns poders fàctics els tenallen i els cants de sirena els volen fer tornar a la illa maleïda on estem en comptes de prendre la determinació d'allunyar-se i encara sembla que els requi deixar d'escoltar els cants de les maleïdes sirenes que no deixen mai de ser els brams d'ase escoltats des de fa masses segles. Dèries de dissabte.