No som bestiar

Dijous 14 de març 2013

Hi ha coses  que no les vull arribar a entendre i tampoc vull que me les expliquin. Ahir van acomiadar a un company ghanès. La relació amb ell no anava més enllà del que és estricament professional. Encaixava amb el que jo vull, una persona sense estridències, cordial, feina ben feta, eficiència i manca total de llagoteria per part seva i no era gens espieta. Es veu que se li acabava el contracte eventual i era el pas previ per convertir-lo en fix. No tinc la més mínima idea del tipus de contracte que va signar. Hipotèticament em puc arribar a imaginar que l'eventualitat comporta rebaixes fiscals i cotitzacions menys costoses a la seguretat social. El canvi d'estatus contractual deu comportar normalització tributària i professional. No deu caldre. Ja hi ha assessors que assessoren perquè sempre rebi el feble i per torejar les lleis, malgrat els toros estiguin prohibits a la nostra estimada Catalunya.

Segons la meva lògica, aquest tipus de contractes eventuals estan orientats a pal·liar la precarietat laboral i intentar consolidar una certa estabilitat laboral i aportar professionals formats i competents. Els trets deuen anar per aquí. Lògic tot plegat i el que passa llavors ja són figues d'un altre paner. Les lleis sempre s'entomen pel mateix cantó i reben sempre els que reben. T'adones i m'espanta adonar-te de la indiferència general quan no ens passa a nosaltres i la manifestació no va més enllà del sofà de casa o del murmuri més callat possible, no fóra cas, i, el dia que ens passa, la reforma laboral pot fer que qualsevol dia el sol es pugui enfosquir de sobte i anar a raure a mans de la beneficència, llavors el sofà ens servirà per pensar i  ja no valdrà cap queixa perquè ens mereixeríem quatre trets.