Opinar

Divendres 8 de març 2013

Això d'opinar és una cosa que trobo necessària. Em costa entendre la gent que no opina o que amaguin les seves opinions, no fóra el cas ... diuen ... els trobo mesquins. Crec que cal opinar i equivocar-se opinant, fins i tot dir alguna burrada ho considero terapèutic. Em malfio de la gent que et diu que ells no opinen i en conec uns quants. És el seu problema, cadascú te els seus i la magnitud dels quals sol ser directament proporcional a la importància que li solem donar a tot plegat. L'origen del post bé de les moltes coses estranyes que passen darrerament en aquest país i en el país veí. Un fiscal opina de la manera més tèbia i raonable possible i el fan plegar i el ministro de justica ho justifica. Altres, com en Rodríguez Ibarra, més que opinar, desbarra, i no passa res de res i el desbarrament en aquest cas és greu ... molt greu i jo, ara mateix, m'estimo més plegar d'escriure ... no vull desbarrar ... només vull opinar i, el que sí que tinc molt clar, és que no deixaré d'opinar i em puc equivocar ... com tothom. Ara em vesteixo i vaig a escoltar el Quartet Gerhard a la Sala Joaquim Maideu de l'Atlàntida de Vic.

Comentaris