Caiguts

Dijous 21 de març 2013

Em mirava a Vilaweb el reportatge que tractava de el Valle de los Caídos i em va sobtar l'obsessió del senyor Pinyol per recuperar les restes del seu avi. Ho trobo legítim. Jo no ho faria. Són despulles i qui et garanteix que una colla d'ossos empolsinats siguin els del teu avi o els d'algú altre. Valoro la càrrega sentimental i la ràbia que hom pot sentir pel que va ser tot allò. Parlo i no m'hi he trobat. És prou vergonyós tot el que va passar i no se n'ha demanat cap responsabilitat i em meravella que encara pugui existir un lloc de culte dedicat a venerar la figura d'un criminal i no sé si ho vull arribar a entendre. Entenc que allà manin els hereus educats en aquell tarannà i aquí manen els porucs vinclats d'aquella ideologia. Encara ho paguem, malgrat ho vivim, afortunadament, més tèbiament. Costa poc parlar-ne ara i ves a saber que hauríem fet llavors, segurament com molta gent, callar i treballar o estar al costat dels violents guanyadors. No ho sé, però el que no puc estar d'acord de cap de les maneres és que els que van ocupar càrrecs de responsabilitat d'aquella barbaritat no se'ls hi hagi demanat mai responsabilitats i tots ... absolutament tots ... han mort plàcidament als seus llits ... els que van deixar els ossos al Valle ni Déu sap com va morir.

Comentaris

  1. Els ossos amb ADN es poden saber perfectament de qui són . Jo no voldria que el meu avi descansés fora del seu país , al costat del seu botxí . Hi ha una cosa que es diu dignitat , potser tu no en tens car dius que t´és igual , jo voldria que el meu avi descansés al costat de la seva dona i no pas del dictador. Però cadascú és com és tu ho has dit.

    ResponSuprimeix
  2. Evidentment jo tampoc ho voldria i restaurar la memòria i inculpar els culpables de tota la barbàrie restaura la dignitat, hi estic totalment d'acord. Els que manen a Espanya encara no han condemnat mai el franquisme i és greu, molt greu. Gràcies pel comentari.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari