Setmana Santa

Dijous 28 de març 2013

Avui és el dia d'anar-se a jugar la sotana de Cristo a les cartes o als daus. El pare, un home que només li agradava jugar a escacs, es passava, quan era jove en ple franquisme, el Dijous Sant jugant a cartes a Can Tresserres al carrer Nou de Vic, un innocent acte d'irreverència i de resistència en una època molt obscura de la nostra història. Tinc preparades audicions. Escoltaré els concerts de piano de Beethoven. Avui he escoltat els dos de Liszt. Comencem la primavera amb la mort i la passió d'un personatge que alguns qüestionen si va existir i em resulta curiós constatar que pels cristians quan comença la vida, quan tot reneix i els camps són esplendorosament verds, es parli de mort, de passió i de patiment i quan tot mort, l'hivern, per Nadal, és parli de naixement i de vida. Cultura obscura, de manca de vitalitat, cristianisme sinònim de negació de la vida en base d'un patiment inútil i de salvació, de qui?, de què?, d'un mateix i prou?, per això es pateix ... inútilment ... paro ... acabaria parlant de Céline ... massa negror com els núvols del Ripollès que visualitzo per la finestra.