Wagner

Diumenge 31 de març 2013

Avui, dia de Pasqua, m'he llevat i he escoltat el segon acte de Tristany i Isolda de Wagner. M'agrada el duet, ampul·lós i grandiós, superació dels dos anteriors o contemporanis, no ho sé, de la tetralogia, el de Sigmund i Siglinde i el de Sigfrid i Brunhilda. Avui no volia parlar ni de Wagner ni del llibre de meu nebot que estic acabant. Ja en parlaré. Avui tenia ganes de parlar de l'Oriol Junqueras i no sé massa si interessa a ningú. No el vaig votar, com tampoc vaig votar en Mas, però hi estic molt d'acord amb el que diu i pensa, malgrat ser un polític. En Mas el respecto molt. És el President electe del meu país. Per què s'ha d'anar a parlar amb els de Madrid? És perdre el temps. Ens maltracten, ens han maltractat i ens maltractaran sempre. Als catalans ens tenen com una persona covarda que sempre se la pot convèncer amb bones paraules vanes i buides de contingut. Encara hi ha qui s'entesta, una vegada i una altra, ja siguin uns una colla d'espavilats que viuen de la mamella castellana o uns altres una colla de porucs a perdre uns privilegis que la majoria de gent detesta i que no vol que tinguin. Per què volen parlar i dialogar amb una paret? Ara ja no cal diàleg, ara calen fets i avui és Pasqua i alguna cosa sense aturador, espero, comença a ressuscitar i Judes es va penjar fa pocs dies i voldria que les monedes d'or se les quedin per sempre els romans i no ens les tornin, ens en deuen masses, històricament masses traïdors han rebut monedes d'or i de plata, i, a partir d'ara, ja ens les guanyarem i als Judes de torn els hi remetérem i que en facin el que vulguin i els tractin amb els honors que es mereixen.