Unineuronals

Dimecres 6 de març 2013

S'ha mort el Chávez. Ja en parlaré demà o quan sigui, m'interessa el fenomen, malgrat no el comparteixi massa. Avui m'interessa més parlar del meu nebot de Barcelona en Xavier. Ha publicat el seu primer llibre: l'exèrcit de les tenebres. Encara no el tinc. A Vic no ha arribat. No sé massa de què va. Segur que me'l dedicarà i el faré passar davant de les moltes lectures que tinc pendents. Estic content que encara hi hagi gent de disset anys que estimi la literatura i la vulgui conrear. Considero important tenir sempre activades les neurones. Em costa entendre un món sense llibres, sense poder escriure o sense poder escoltar i gaudir de la música. Cadascú al seu ritme i satisfent les seves necessitats, és necessari i no cal perdre mai el costum. Algunes vegades tinc la sensació que estem envoltats de masses éssers unineuronals. M'agradaria arribar a saber d'on em surt aquesta paraula, segurament deu ser perquè en conec més d'un. Suposo que deu ser això i estic content que el meu nebot no ho sigui i ja pugui començar a pensar en el segon llibre.