Núvol

Diumenge 17 de març 2013

Diumenge plujós i núvol. És el temps que m'agrada. Aquest vespre a veure el Barça. Em fa mandra i sóc conscient que m'ho passaré bé. Ahir vaig anar al centre cívic del barri, a can Pau Raba, a escoltar la Isona Passola com tancava els actes de recapte de diners pel film sobre l'endemà de la independència. D'aquest tema en vaig parlar al post del dia dotze de febrer amb el títol el dia desprès. No m'han pas de convèncer, ho tinc clar, malgrat em pugui equivocar o no. Equivocar-se i fracassar ajuda a viure i quan ens equivoquem ens em de tornar a aixecar. Em va agradar la claredat i la lucidesa d'aquesta dona. Dóna un cinquanta cinc per cent a favor de la independència i un vint per cent en contra, però s'ha d'agafar en pinces. Jo també ho crec. Deia que del cinquanta cinc per cent hi pot haver un quinze per cent que es pugui tirar enrere. El vint per cent en contra és molt clar i legítim. El vint-i-cinc restant són indecisos i se'ls ha de convèncer amb arguments sòlids sense pressió ni imposicions. Em fa més por el quinze per cent de convençuts que es poden retractar. La mateixa por a l'esdevenidor,  la propensió a anticipar esdeveniments a vegades fa veure una realitat que no és la que correspon i pot arribar a aturar qualsevol procés de millora. És tant negatiu creure's que la independència serà oli amb un llum com creure's que no ens en sortirem i no voler donar la més mínima opció a  provar-ho. Per sort o per desgràcia sé de que parlo. No és grat tractar amb gent de negativitat anticipada, de gent que no fan ús implícit de la mentida però t'adones que els seus arguments i plantejaments tampoc s'adiuen massa a la realitat. Hem de ser conscients que els primers temps seran difícils, certament, però mai seran pitjors de com estem ara. El país, Catalunya, i la seva classe política, ha heretat masses tics de la política castellana i, perquè no dir-ho, ens agradi o no, del franquisme enquistat a tot el que s'anomena Reino de España. Ens cal extirpar-ho i no és feina d'un sol dia.