Celebrar aniversaris

Dissabte 6 de desembre 2014

Segon aniversari del blog. Curiosament iniciat el dia de la proclamació d'aquesta poc ensopegada llei que no ens deixa arribar a enlloc. Un espai de llibertat personal. El blog, no pas la llei escrita pels castellans amb l'ajut dels connivents de sempre empeltats de lleis forasteres interessadament enteses com a pròpies. He estat fora. Ho necessitava. Massa cansat. Treballar hores i hores per acabar trencat, física i, el què és pitjor, sentir-se malament per la poca consistència del tot plegat, pel no poder ser fidel a la particular ideologia conceptual del treball, de la vida, quan els fets i la situació t'arrosseguen i no s'ajusta massa, gota, ni gens de com hom ho voldria. Preguntes sense resposta o de resposta impossible o incerta, entesa i de poc compliment, fruit de les circumstàncies i de l'entorn que et toca viure, de les reaccions dels homes i de les dones, com també de les d'un mateix. Fals dir que som bons, com també ho és dir que som dolents. Els percentatges es mouen cap a una banda o cap a una altra, segons el moment que ens toca viure, per l'estat d'ànim, per la mateixa història, la global i la particular. Treure's el mort de sobre. Una pràctica habitual que sol treure la foscor de l'ànima, per acabar cenyint-nos a lleis i a estructures ridícules que ens porten a celebrar aniversaris legislatius que no ens correspondrien, quan ens correspondria la celebració d'altres igual d'odiosos, aniversaris.