És ben bé que ...

Dissabte 27 de desembre 2014

El WhatsApp no em té massa distret o em distreu massa. Pèrdua d'intimitat com ho sol ser tot ús de les noves tecnologies de la informació. Més llibertat aparent i esclaus d'una mena de poder orwelià gens tangible i indefinit. Una altra mena de religiositat, no per menys perversa, menys perillosa. M'ho prenc com una de les ximpleries necessàries en comptagotes dels temps que ens toca viure. Masses comunicacions insulses propenses a ser estalviades. És ben bé que ... pot arribar a molestar escoltar segons què no gaire afalagador, amb un cert rebuig, sense que sigui una crítica sempre agraïda, compartida o no, acceptada o no, crítica cap i a la fi. Discrepància com a manera de viure. La inoperància, vida aigüera avall. Escriure, opinar, manifestar, necessari i inquietud i no agrada, molesta, que es vulgui titllar a qui ho fa com algú egocentrista pel simple fet que es mostra i m'adono, empirisme, que els condemnadors no diuen res o ben poca cosa i, el poc que diuen, el que es mostra, el que es manifesta, ho envaeixen les novetats del WhatsApp. No em sonen pas exemptes d'egocentrisme i de sentiment de nucli del què a hom li passa a cada moment, com si fora el que més pugui arribar a interessar. Cap mena d'intimitat. Una altra mirada. Una visió poc compartida i en mostro d'altres més del meu gust. Massa crític o, potser massa sincer escrivint, i és ben bé que ... les arrels de la provinença deuen ser de poc interès per penjar qualsevol cosa que s'hagi fet, que passi pel cap i creure's amb el dret que pugui importar.

Comentaris