Comportar

Dilluns 8 de desembre 2014

Comportar és d'un d'aquells verbs que m'agraden. Responsabilitat i resposta. El viatjar, comporta, i com més allunyat més, absència de notícies, que el no fer-ho, em sol comportar la saturació de saber masses coses embullades. Els que no surten, ni de dintre seu ni a fora, i viuen absents del què passa al món i el seu viatge sembla limitar-se a quelcom molt particular i de tons idèntics i constituïts de certeses delimitades en l'espai, en el temps i en la mentalitat, els hi hauria d'envejar la felicitat mal entesa irreal poc certa. Experimentar. Veure. M'agraden els casinos, els ateneus, sense descartar les opcions dels cafès i dels bars, seria ridícul. Deu ser que m'estimo el civisme i la civilització i sempre, sempre, intento allunyar-me de l'estridència i de la grolleria. Gaudir-ne menys del què caldria quan hi sóc, pel fet de que són espais finits en el temps que se m'acaba quan me'n vaig i em dol la sapiència del potser no tornar mai més als llocs no habituals. No n'he après encara. No sóc savi. Em dec fer gran i la saviesa, com passava al pare, no m'acompanya, o és que sempre he viscut en aquest estat conscient de poca flexibilitat. Conscient. Dissabte vetllada, abans d'anar a sopar, al casino de Llagostera amb la Cristina i l'Imma. Espai espaiós. Val la pena. Ostentós i sensació de despullament atrotinat on les parets mudes deuen tenir moltes coses a dir. Visita obligada, parada, seure i consumir. Quina popular i venda de llibres usats a dos euros per a recaptar fons pel patinatge del poble i pels necessitats, el cor tou nadalenc. Tres cartrons de quina, dos llibres, el quadern gris i el Chacal. Valdre la pena i mandra, molta de sortir a entomar el fred de fora, quan a dins la temperatura de l'ambient, no l'humà, no era pas el què més abundava. Algun centígrad més hauria comportat més benestar corporal, no pas humà, cert, l'entorn ho comportava.