La rambla de pas

Dilluns 15 de desembre 2014

No sé pas on vaig llegir que, pels que treballem, el diumenge la tarda serveix per esperar el dilluns i més quan poca cosa es fa o les que es fan no solen ser res d'especial. Fotocòpies de molts, potser masses, diumenges iguals. Cap queixa. Avui, allargament del dissabte. Botigues obertes i un dret, el del descans, universal, més, perdut pel camí. Un dret que fins i tot atorga el bateig, sacramental, el ser cristià i, per una mena de fariseisme mal entès, ens el deixem manllevar. Corrompre el guany i afamats pel dringar de les monedes, com les que ho van fer dins la bossa de Judes de massa tràgic remordiment, avui ja no sentit. Paràbola no apresa ni interioritzada. Escrúpols obviats. Bolcats a consumir i a donar vida, la que potser no els hi agradaria viure als que compren el diumenge si els hi fessin estar. M'ho puc arribar a imaginar. Cap dret de queixa si passa. Una comoditat més a càrrec dels incomodats i dels que ens sentim incòmodes. Al Casino una estona. Refugi. Fan el cafè bo. A plaça, osonencs i n'arriben més pel carrer Verdaguer. La Rambla, com sempre, de pas cap a Plaça pels badocs que baden, compren i prenen als cafès. Els vigatans, uns de molt particulars, gent gran, envellida, d'una altra època, surten de missa, del Carme, ajupits, i no fa massa fred, enfilen cap a casa a no esperar el dilluns, ja no treballen, i no, no compren. És festa i, com a molt, s'aturaran a fer un llet i cafè a qualsevol cafeteria de la rambla del Carme, plàcida, tranquil.la, de diari, de diumenge i de festes de precepte, de descans; el què hauria de ser


Comentaris