Ostres!

Dimarts 2 de novembre 2014

No estic trist ni animat. Estic. Cansat. Simplement estic i vaig vegetant. Avui les noies del despatx: estàs bé? Me les aprecio, són dones; un món de sensibilitat. Estic. No estic animat ni desanimat. Aquells acudits, els que no són d'home, els que mai són els mateixos, els meus, els particulars, els que fan, més que riure, gràcia i em donen el to, el meu, el que em defineix, un sentit de l'humor entrebancat i particular. No el prodigo com el prodigava, ni al món, ni a la feina, ni a casa, ni amb la família, ni gaire enlloc. Me'l reservo i el dono, a comptagotes amb qui el sap assaborir o em somriu, sense caldre que em faci una rialla, jo tampoc ric massa, només que m'entengui o el capti, per més absurd que sigui i hi busqui la segona intenció, al món, a la feina, a casa, a la família o arreu i, si, haig de ser sincer, en comptagotes el rebo i l'agreixo. Ostres!

Comentaris