Reiteratives

Dimecres 24 de desembre 2014

Sonarà a trist, potser, però de cap de les maneres ho vol ser. Estat d'ànim especial. No es definiria pas com a desencantat, com tampoc amb ganes de que passin les festes, simplement deixar-les passar i viure-les de la millor manera, sense estridències, menjant i bevent amb l'actitud més positiva que hom pugui emprar sense massa esforç. Aquesta mena de tràfec nadalenc que no entenc gaire, i com més anys passen menys, de demanar el què s'ha de fer i de com s'ha de fer. Parlar-ne, tornar-n'he a parlar, del que no deu caldre, del que hauria de ser sistemàtic perquè cada any, cada any, és el mateix, es fa el mateix i se sol dir el mateix. L'esperit del Nadal i de la vida mateixa. Sense ser crític. Realista des de la meva realitat, la de la reiteració consentida i no volguda del tot. Nadal, aquest amb la sensació de menys viscut i no per res, ni per absències que no tornen, ni per excés de felicitat, ni de tristor, ni de mitjans ... per res en concret. Com va ser el darrer, igual, fent el mateix, vivint el mateix i dient el mateix, sense que deixin de ser millors ni pitjors festes, simplement, les mateixes obres amb els mateixos manobres. El que toca. Ho apunto. No ho critico. El que sol ser, el que sol passar. Reiteratives.