Les llevantades

Dilluns 1 de desembre 2014

Un dels serveis que em fan les llevantades en diumenge, el poder repassar i esperar que arribi el dilluns. Feia molt de temps, potser anys, que no em tornava a fer tanta mandra que arribés. El dilluns ha arribat, i, com sempre, no ha estat res. Tenir tot el temps per repassar premsa i poder llegir articles d'opinió. Un de molt, no pas dolent, previsible de totes totes, que no diu i no aporta res de nou del que hom ja sap del discurs dels que no estan d'acord amb el sobiranisme o aposten per la tercera via, la morta, l'enterrada i la que suplica la Vanguardia i el Duran dia sí, dia també. Antón Costas, a la Vanguardia. Economista brillant, dels que em molesta quan se l'escolta, pel seu to de capellà entabanador, del valer més la que es calla que la que es diu, i quan escriu, el to no canvia tot i no ser audible. Ruptura de la convivència social, el valor més preuat d'una societat pluralista. Espanya, ho dic jo, no ell, és plural i el poder central sempre ha entès la pluralitat no més enllà de ballar una sardana i recitar un poema de mossèn Cinto. En Mas, amb el seu pla de trencament, provoca aquesta ruptura de la convivència i el fa, juntament amb l'hermetisme de Madrid, culpable de la incertesa política i de crear un clima advers per a l'activitat empresarial, per les finances i les inversions. Res de nou. Política de la por. Quin poc interès i ho titula autisme. Cap solució o la de creure i seguir com ara, com abans i com sempre. Solucions poques o cap. Autisme. Potser no caldria que s'hi esforci massa. No és autisme, almenys de la manera que veig que ho expressa, des del món de la dependència, del pragmatisme negatiu de privilegiar als qui defensa els seus interessos i de retruc, la seva nòmina; una nòmina, que, per més elevada que sigui, li fa parar la mà com fem tots els assalariats fins els dia que deixem de ser útils, una cossa al cul i ens foten al carrer. La conseqüència, no pas la causa, d'aquest autisme, més aviat deu venir de l'afartament que els autistes, i en sóc un, de la part que considerada desestabilitzadora, la que vostè no pertany, la que no vol ser depenent sinònim de res o de poca cosa, segons com es miri. 

Comentaris