To

Dissabte 13 de desembre 2014

Santa Llúcia, vetlladora de la vista i patrona de les modistes. Saber que aquella hora que tant m'agrada, ja no serà mai mes la mateixa. Allitar-me amb en Barril. El cafè de la república i el cafè de les dones sàvies, tant se val. Passat que ja no és present i que mai serà futur. Aquella entrada punyent, intel·ligent, penetrant, educada i sense estridència. Bones maneres. Agradós i interessant. Una estona de ràdio tranquil.la i de músiques molt ben escollides. Ràdio allunyada de l'agressivitat i de la ximpleria riallera que sembla empudegar-ho tot. Sols un estona. Mai escoltar un programa sencer. La son sempre em venç i no hi poso resistència. El despertador sonarà més d'hora del que voldria. El que hi ha i el que em toca viure. Ara em solo allitar amb l'Elisa, l'escolto, i m'acompanya, com m'acompanyava abans i ara, la Mercè. El mateix programa. Tot vol ser el mateix i, en essència, ho és sense ser-ho. Com tot, qüestió d'adaptar-se. Escoltar. Diferent, no pas millor ni pitjor. Qüestió de caràcter, de manera de fer i, sobretot, de to, de saber que el què era ja mai més serà. Massa jove per morir, la mateixa edat del pare. M'ha sobtat i no puc deixar de pensar que la vida fa putades com aquesta, encara que soni convencional i sabut.