La Sibil.la

Dijous 25 de desembre 2014

No em va decebre, però n'esperava una altra cosa. El cant de la Sibil·la a Folgueroles. Desconeixement de la peça. Massa antiga pel meu gust i l'entorn romànic no reparava que tot plegat semblés una mica la cançó de l'enfadós. Tradició, ahir en parlava. Ho deia amb unes altres paraules: sempre el mateix i conservar el que sempre es fa perquè res, o ben poca cosa canviï. Els canvis, els que sol comportar el viure i el molt, el poc o el nul interès en el propi i aliè imaginari. Poca estona i arribarà el dinar de Nadal. Menjar, beure, versos els petits i poca discussió dels que ens ho tenim tot força enraonat. Novetats del dia a dia; poques, ahir veure'ns cagant el tió i el passat diumenge un aniversari. Lògic. Com passarà demà, ens veiem un parell de vegades l'any, ens sabem menys coses i, les que sabem, es reiteraran, amb vehemència i discussions amb forces libacions etíliques no pas massa prudents amb la sensatesa de no sobrepassar l'excés aconsellable. Ni boira ni res, un sol que enlluerna i un fred que espavila. Un Nadal lluminós i amb el Borbó que ens vol com a súbdits. M'he llevat, he encès els llums de l'arbre i he començat a escoltar l'oratori de Nadal de Bach. Sempre el mateix: una tradició, nadalenca.