Una atmosfera particular

Dijous 4 de desembre 2014

En viu o enllaunat. Va ser poc abans de la Setmana Santa, a Vic, pel festival de música religiosa a la basílica de la Pietat. Lloc adient i especial, no pas mal conservat, simplement deixat estar pel simple fet de no ser altra cosa que un edifici barroc esplèndid, malalt, afectat de càncer de pedra, de la mala pedra de la pedrera de Folgueroles, una que s'esmicola amb molta facilitat i que un bon dia provocarà l'ensorrament. In nomine interpretant els madrigals de Pere Alberch Vila, un músic vigatà renaixentista. Avui a Catalunya Música. No ha estat el mateix. Enllaunat i suportable per la rememoració. La veu d'Ulrike Haller, esplèndida. Música antiga, massa, pel meu gust i que sonava molt bé en aquell entorn fúnebre, gairebé tenebrós i atrotinat de la basílica de parets escrostonades de la Pietat. Entorn embolcallat pel so de la música, la religiosa, creant una atmosfera particular, molt íntima, polsosa, fins i tot, molt espiritual, religiosa cap i a la fi, que no seria el mateix, ho crec, si s'hagués interpretat a la capella fonda, malgrat les restes rescatades de la cremada del trenta-sis de les pintures del Sert, les de la Catedral, com tampoc, no hi hauríem cabut, a la capella barroca de transició renaixentista dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià, on un bon divendres Sant, vaig poder gaudir, gairebé amb família i amb l'essència d'aquell vigatanisme que sembla estar perdut i que perdura, l'audició del llibre vermell de Montserrat. No, no seria el mateix. L'entorn determina i l'atmosfera particular sol ser sempre important. Música del renaixement i ara mateix escolto una selecció de Pink Floyd. Qui m'entengui que em compri i no em comprarà ni a preu de saldo.