Dret de naixença

Dimecres 10 de desembre 2014

Una curiositat que no sabia. Quaranta-set anys abans que nasqués, el vint-i-un de maig de mil nou-cents catorze, just dos mesos abans de l'esclat de la gran guerra, a Londres van detenir Emmeline Pankhurst, anecdòtic, l'activista més coneguda del sufragisme britànic, quan encara eren els amos del món. Un dret aconseguit de miques en miques i no pas agosarat. Digne. Ha permès el que hauria d'haver estat quelcom natural. Igualtat. M'ho dec mirar diferent pel fet de no complaure'm de viure instal·lat en aquesta mena de cofoisme no evolutiu. Quan mai cal fer res, res es fa. Ser crític, tampoc és bo ni dolent, se n'és i s'intenta evolucionar. Drets aconseguits i masses que se'n perden. Proporció de dos per un. Poc em plau. Al cap em ve, parlàvem, tot caminant per terres del Gironès o del Baix Empordà, ja no ho sé, de la Jane Eyre, Charlotte Bronte i de rebot de la Jane Austen, orgull i prejudici, amb la Imma i la Cristina. Orgull i prejudici, llegida, entesa i no del meu grat, no pas per mal escrita, no pas, més aviat pel retrat, mordaç, sincer, ocult, íntim i profundament crític que se'n fa d'aquella societat puritana, victoriana, falsa, interessada, materialista, creient de conveniència o no, hipòcrita, on una dona només podia aspirar a fer un bon casament per fugir del vés a saber què o quedar atrapada en la misericòrdia conca d'una societat, més que malalta, incriminatòria. De Jane Eyre, no en puc dir res, no l'he llegida. Alternatives? Haver-n'hi, n'hi havien. La Cristina, potser hauria estat institutriu ensenyant dibuix, piano i francès a més d'un estirat malcriat. La Imma, números per ser minyona o cuinera de gent que res els hi estaria bé. Jo, em puc arribar a imaginar que no hauria passat de pagès, de minaire, o, amb molta fortuna, si hagués après una mica de lletra, cosa que dubto, monjo de qualsevol convent ... simplement ... l'atorgat pel dret de naixença d'aquell segle carregat de convencionalismes, de repressió amable i encoberta, de ressentiments, els que van esclatar aquell vint-i-vuit de juliol del catorze.