Fan anar lleuger

Dilluns 22 de desembre 2014

A primeres hores del matí, més tardanes de les habituals, boira i fred que fan anar lleuger en aquest primer dia de vacances. Dilluns de botigues obertes al matí. Fariseisme comercial nadalenc. Sortir a comprar sense les aglomeracions dels dissabtes i amb molt poc entusiasme. Una estona de refugi a l'snack, gent coneguda i ningú de fora. L'ambient endogàmic de sempre, exclusiu pels que ens hi troben còmodes. No lloc de pas i encara menys un no lloc,  lloc d'estada, d'hàbit i de refugi. Aprofitar per llegir i esmorzar a casa. Les set del matí. Poca cosa interessant a fer. Posar-me al dia de les notícies. Aquest Pablo Iglesias amoïna a tothom. El nou Lerroux del vint-i-u, engalipador d'un perfil de gent raonablement descontenta i emprenyada que és possible que comprin més fum del que poden respirar. Personatge que sap aprofitar aquesta mena de desesperació ambiental amb la consciència de saber, amb indefinida claredat, al públic que s'adreça. Tanta buidor, tanta poca concreció, cap oferta concreta i tanta insubstancialitat, en la política, en la vida en general pel fet de tenir la sensació de que sempre es viu i es diu el mateix amb la por de no voler fer el pas per a poder viure i poder dir coses millors sense sonar a buidor, a inconcreció i a insubstancialitat que no transmet cap mena de poder ni d'alliberament.