Humà massa humà
Dimecres 1 de maig 2013
Menys de quatre hores pel Barça. Costarà molt passar. Ens queda el consol que el Madrid ja no hi és. Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba, es sol cantar. El futbol com anestèsia social, el rol que feia la religió abans. Més m'estimo una cosa que l'altra. Més m'estimo un patiment que un altre. Primer de maig i dia del treball pels que en tenim i de reivindicació pels que no en tenen i per a tothom. Ens ho estan desmuntant tot ... llegia aquest matí en una proclama sindical. És cert. Aquí, allà i arreu manen les dretes i, el que és més greu, al meu entendre, encara que manin governs que puguin ser d'esquerres, és que mana la mentalitat de dretes, la que mou els fils dels mercats i dels diners. Em pregunto si aquesta manera de manar no ha estat sempre una constant en tota la història. Només petites èpoques de llum han trencat la inèrcia. Em consola que hi hagin llavors trencadores ... aïllades ... això sí. No m'agraden gens els pilars de la dreta. Barreja d'egoisme i de por, molt de tot, irracionalitat. No crec amb els valors absoluts i particulars sobre la família, el culte irracional al diner i la riquesa material personal basada en la pobresa dels altres, l'obstinació a creure amb una divinitat qualsevol com a veritat única i quan tot trontolla escampar la por i la inseguretat per apuntalar privilegis i seguretats fonamentades en la por de perdre tot el que es té. Tot val i, quan dic tot, crec que és tot ... fins i tot muntar guerres ... i, si alguna mena de lluita ha d'existir, millor fóra poder aconseguir una bona sanitat universal, una educació pública de nivell, un estat laic sense moros ni cristians ni jueus i no donar cap privilegi a cap església i voler arribar a ser ciutadans amb drets, deures i obligacions que ens portarien a apuntalar els quatre pilars bàsics de la república. També fa falta justícia amb majúscules. La justícia de la dreta es sol tapar amb típex o amb sobres i es sol perdonar al confesionari. Ja començaria a ser hora de deixar de banda aquesta manera d'entendre el món i la vida. Si haig de ser sincer, ho trobo gairebé impossible. Es tracta d'una actitud massa humana. Deu ser inherent a la naturalesa de l'home i de la dona depredar d'aquesta manera. La por, el valor de tenir i la nul.litat de voler ser deuen portar aquesta mena d'actuacions i les bones maneres i la bona educació ho deuen emmascar suposo. Tot humà massa humà escrivia Nietzsche. Sempre ens cal una finestra oberta a l'esperança. És obvi que l'ortodòxia de dretes i qualsevol d'altra, no ens poden portar a enlloc més d'on estem ara amb les seves pors encomanadisses i paralitzants. No diuen que som les generacions més preparades de la humanitat? Què esperem? No cal esperar que ens hagin desmuntat el que van intentar muntar molts dels nostres pares que, per sort, no tenien massa enquistada aquesta mentalitat de dretes malgrat ser molt ... a vegades massa ... porucs ... com jo mateix.
Menys de quatre hores pel Barça. Costarà molt passar. Ens queda el consol que el Madrid ja no hi és. Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba, es sol cantar. El futbol com anestèsia social, el rol que feia la religió abans. Més m'estimo una cosa que l'altra. Més m'estimo un patiment que un altre. Primer de maig i dia del treball pels que en tenim i de reivindicació pels que no en tenen i per a tothom. Ens ho estan desmuntant tot ... llegia aquest matí en una proclama sindical. És cert. Aquí, allà i arreu manen les dretes i, el que és més greu, al meu entendre, encara que manin governs que puguin ser d'esquerres, és que mana la mentalitat de dretes, la que mou els fils dels mercats i dels diners. Em pregunto si aquesta manera de manar no ha estat sempre una constant en tota la història. Només petites èpoques de llum han trencat la inèrcia. Em consola que hi hagin llavors trencadores ... aïllades ... això sí. No m'agraden gens els pilars de la dreta. Barreja d'egoisme i de por, molt de tot, irracionalitat. No crec amb els valors absoluts i particulars sobre la família, el culte irracional al diner i la riquesa material personal basada en la pobresa dels altres, l'obstinació a creure amb una divinitat qualsevol com a veritat única i quan tot trontolla escampar la por i la inseguretat per apuntalar privilegis i seguretats fonamentades en la por de perdre tot el que es té. Tot val i, quan dic tot, crec que és tot ... fins i tot muntar guerres ... i, si alguna mena de lluita ha d'existir, millor fóra poder aconseguir una bona sanitat universal, una educació pública de nivell, un estat laic sense moros ni cristians ni jueus i no donar cap privilegi a cap església i voler arribar a ser ciutadans amb drets, deures i obligacions que ens portarien a apuntalar els quatre pilars bàsics de la república. També fa falta justícia amb majúscules. La justícia de la dreta es sol tapar amb típex o amb sobres i es sol perdonar al confesionari. Ja començaria a ser hora de deixar de banda aquesta manera d'entendre el món i la vida. Si haig de ser sincer, ho trobo gairebé impossible. Es tracta d'una actitud massa humana. Deu ser inherent a la naturalesa de l'home i de la dona depredar d'aquesta manera. La por, el valor de tenir i la nul.litat de voler ser deuen portar aquesta mena d'actuacions i les bones maneres i la bona educació ho deuen emmascar suposo. Tot humà massa humà escrivia Nietzsche. Sempre ens cal una finestra oberta a l'esperança. És obvi que l'ortodòxia de dretes i qualsevol d'altra, no ens poden portar a enlloc més d'on estem ara amb les seves pors encomanadisses i paralitzants. No diuen que som les generacions més preparades de la humanitat? Què esperem? No cal esperar que ens hagin desmuntat el que van intentar muntar molts dels nostres pares que, per sort, no tenien massa enquistada aquesta mentalitat de dretes malgrat ser molt ... a vegades massa ... porucs ... com jo mateix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada