Xiulada

Divendres 31 de maig 2013

Xiular als Borbons al Liceu és gairebé tan significatiu com cridar independència al camp del Barça. A molta gent els ha sorprès a altres no i a la feina algunes, tot dones, m'han demanat com és que hagi passat. El Liceu és vist com un temple classista, inaccessible, elitista ... no ho nego, però jo hi he arribat per amor ... per amor a l'òpera i per res més, no cal voler trobar cinc peus al gat perquè no els té i no els tindrà mai. Que els xiulin i la vicepresidenta s'emprenyi i demani que les institucions s'han de respectar; molt bé noia, però no vas pas censurar als energúmens vestits de Prada que van xiular al President al torneo de tenis Conde de Godó i la Vanguardia Española no en va dir res. Avui en parla i ho tracta lamentablement, només cal llegir l'article de la Mariángel Alcazar, un súbdit més i patètic tot plegat. Aquest no és el tema i, si haig de ser sincer, se me'n fot.

D'un estat i d'una monarquia que no han estat capaços de derogar el Decreto de Nueva Planta només cal fugir-ne. El que hem resulta més sorprenent ha estat el per què de les xiulades. El dia de la presentació del llibre del meu nebot ho vaig veure clar. És evident que les crisis i les guerres les paguen els pagesos i els obrers, però quan les classes mitjanes els afecta el benestar i les rendes, tot trontolla. Són els més cultes, els més informats, els més ben preparats, els més influents  i els que van al Liceu ... la burgesia ja hi va per inèrcia i per ADN ... els pagesos llauren i els obrers treballen i el seu món acaba aquí. Sóc dur i insensible, ja ho sé, però així ho penso, i al Liceu, els pagesos i els obrers no hi van, encara que ho pensi en Marhuenda i ho publiqui a La Razón. Els pocs pagesos i obrers que hi van són rares avis com jo mateix.

Comentaris