Contractes

Dimarts 14 de maig 2013

Que l'economia està malament i que l'atur encara ho està més, no cal dir-ho, però que, a més a més, ens espantem i ens deixem espantar pels qui ens han portat fins aquí, ja passa de mida. Ahir parlava que sóc afortunat i és cert, però no cal tirar cuets tampoc. Ningú exigeix responsabilitats a ningú. Tots anem tirant o no i no em crec la gent que veu bones intencions a tothom i arreu. Solo tenir la sensació que els bonistes ho són per poder viure i dormir tranquils i obviar una part de la realitat que ens toca viure cul.lectivament. Com a mínim, i els hi valoro molt positivament, són capaços de crear un entorn vital de fàcil convivència cosa que resulta impossible amb els negativistes i patidors. Aquesta mena de gent et fan partícip de la seva beneiteria endèmica i dels seus eterns dubtes i pors. Intoxicació. Dubtar és bo fins a cert punt i et fa pensar i reflexionar. L'excés de dubte et pot portar a la bogeria i la mancança a la idiotesa. No puc creure en les bondats per essència. Avui mateix, Brussel.les voldria impulsar al Reino de España un contracte laboral de tipus únic. No hi puc estar gens d'acord. Puc arribar a suposar que la possible futura llei i nou contracte estigués ben definit i fóra tot molt clar legalment, però no em puc fiar com podria arribar a ser la seva aplicació a tot el reino amb la mentalitat i la manera de fer de tots plegats. Tampoc em vull creure que ho farien bé; no, m'estimo més que no es tiri endavant el contracte únic i que se n'oblidin per sempre. Massa escaldat de tot plegat. Crec amb la gent de bona fe però no amb la fe de la gent, ens sol passar massa sovint que sempre guanyin els més mal intencionats.