Visions diferents

Dimecres 15 de maig 2013

Avui petit xoc cultural i visions diferenciades d'una mateixa realitat. Visions força allunyades i perspectives vitals oposades. Parlo amb les dones amb igualtat i haig de dir que considero molt més grat parlar amb elles que amb els homes. Els homes em resulten avorrits, previsibles i acotats de conversa. A tot arreu hi ha de tot, també hi ha dones, com homes, que són insofribles. Un company senegalès no ho veu així. Musulmà i africà desarrelat a Europa, no ho porta del tot bé, és lògic. La família la té allà i no la pot portar. Tres dones i molts fills. Parlar amb una dona és senyal de casament o de relació, sinó no cal. La dona com a esser sotmesa a l'home per naturalesa i per imperatiu religiós. Pecat original. El mateix llibre pels cristians, musulmans i jueus. Gènesi. La dona culpable del pecat original i manca d'objectivitat per veure que l'home va ser enredat i es va deixar enredar per una poma del pomer. Paràbola de la testosterona i del diferent funcionament hormonal. Es deleix en argumentar que a l'Àfrica no hi ha tanta violència domèstica com a Europa. Aquí aparentment tampoc n'hi havia tanta abans. Tot es tapava i em temo que allà deu passar el mateix a hores d'ara. No entén si el vull fer entrar en la lògica occidental que la violència es genera pel fet que la dona occidental s'ha alliberat econòmica, sexual i socialment i no depèn de l'home com abans i això molts mascles no ho poden suportar. L'època dels avis i els pares, la majoria de les dones no estaven massa alliberades i ho aguantaven i ho tapaven tot no dient mai massa les coses pel seu nom. Li demano si a l'Àfrica passa una cosa semblant. No ho entén, torna amb el mateix argument de la violència. Allà els homes ho deuen tenir més fàcil o la vida es mou per paràmetres més ancestrals ... no ho sé. Xoc pacífic de cultures, ni el vull convèncer i vull entendre que ell a mi tampoc ... em sap greu ... manca alguna generació entremig.