Pasqua florida

Dilluns 20 de maig 2013

Festa a Vic i a molts llocs de Catalunya. Demà faig cinquanta dos anys, però vaig néixer tal dia com avui Pasqua florida i dilluns. Aquell any la segona pasqua també va caure tard i plovia com enguany. Sóc viu de miracle. La mare va tenir un part difícil. Un o altre havíem de deixar el món. Em volien batejar només sortir per no anar a parar els llims es veu que deien unes monges castellanes histèriques del tot. Salvad al niño que puede llegar a ser un santo y la madre al cielo. El pare en va agafar una pel coll i li va dir, segons deia sempre la tieta Carme, que intentava calmar al pare: primero la madre, después el niño y como no lo hagaís yo iré a la cárcel i tu, mala madre, irás al infierno como todos los vuestros. La cosa més o menys va anar així, malgrat em temo que sempre hi han posat més pa que formatge. El fet és el mateix i resulta anecdòtic si més no. Finalment ni cel, ni infern, ni llims, ni res de res, vius tots dos i segons com, he arribat a pensar que vaig arribar amb una certa floreta al cul. No m'ha anat pas malament. Coincidències: engendrat a l'hotel jardí de la placeta del Pi de Barcelona, arribar el món per Pasqua florida en ple mes de les flors, no és estrany que n'hagi sortit un floreta com jo ... ara ja una mica marcida ... també és veritat i diuen que a les deu del vespre, segons la tieta Carme, mentre treia el cap, plovia a bots i barrals.

Comentaris