Afortunat
Dilluns 13 de maig 2013
Dec ser afortunat, entre altres coses pel pur i simple plaer d'escoltar ara mateix la meravella del segon vals de Dmitri Shostakovic mentre escric el post del dia. Avui noticiaven que bona part de la gent es senten desgraciats pel fet d'haver de fitxar cada dia al matí i els provoca sensació de frustració i de tristesa fer una feina que no els interessa ni els motiva. Els puc entendre, però aquest no és ben bé el meu cas. Entenc que segons quines feines més o menys monòtones poder provocar aquesta mena d'estat anímic, però sóc dels que considero que s'han de cercar altres alternatives. No he treballat mai del que m'hauria agradat. Hauria volgut treballar en algun arxiu, en un centre de documentació, en una universitat, en una editorial ... llocs segurament més adients a la meva formació i a les meves inquietuds. Sí, és cert, i qui et diu que l'ambient hauria estat pitjor i que a hores d'ara no estaria amargat? Ningú. També s'ha de dir que no m'he mogut massa mai per res i el que tinc m'ho he anant trobant i he estat capaç de conservar-ho, tot un mèrit. He estat sempre valorat i amb raonablement bones feines. El sou ja són figues d'un altre paner. Seria pecat queixar-me i entenc i comparteixo les frustracions professionals de molta gent quan tenen la sensació que el dia serà igual que el següent i tot serà com va ser el darrer; també m'ha passat alguna vegada. Em solo demanar si és que no han trobat el seu lloc al món. Només ho demano. Et destrempes quan vols ser el que no ets o el que no podràs ser mai per més que risquis i rasquis. No he tingut mai cap intenció de ser empresari, ni financer, ni cap cosa d'aquestes ... quins mals de cap i tampoc deu caldre sembrar tanta desubicació per aquests mons de Déu. M'haguera fet peça haver estat un bon arxiver o un paleògraf envoltat de papers i més i més lletres i de molta pols. Content de poder pagar les factures, els estudis de la Berta i els deutes i ... sobretot ... gaudir de la literatura i de la música de Bach ... el meu forat a la vida ... sí ... d'això se'n pot dir ser afortunat.
Dec ser afortunat, entre altres coses pel pur i simple plaer d'escoltar ara mateix la meravella del segon vals de Dmitri Shostakovic mentre escric el post del dia. Avui noticiaven que bona part de la gent es senten desgraciats pel fet d'haver de fitxar cada dia al matí i els provoca sensació de frustració i de tristesa fer una feina que no els interessa ni els motiva. Els puc entendre, però aquest no és ben bé el meu cas. Entenc que segons quines feines més o menys monòtones poder provocar aquesta mena d'estat anímic, però sóc dels que considero que s'han de cercar altres alternatives. No he treballat mai del que m'hauria agradat. Hauria volgut treballar en algun arxiu, en un centre de documentació, en una universitat, en una editorial ... llocs segurament més adients a la meva formació i a les meves inquietuds. Sí, és cert, i qui et diu que l'ambient hauria estat pitjor i que a hores d'ara no estaria amargat? Ningú. També s'ha de dir que no m'he mogut massa mai per res i el que tinc m'ho he anant trobant i he estat capaç de conservar-ho, tot un mèrit. He estat sempre valorat i amb raonablement bones feines. El sou ja són figues d'un altre paner. Seria pecat queixar-me i entenc i comparteixo les frustracions professionals de molta gent quan tenen la sensació que el dia serà igual que el següent i tot serà com va ser el darrer; també m'ha passat alguna vegada. Em solo demanar si és que no han trobat el seu lloc al món. Només ho demano. Et destrempes quan vols ser el que no ets o el que no podràs ser mai per més que risquis i rasquis. No he tingut mai cap intenció de ser empresari, ni financer, ni cap cosa d'aquestes ... quins mals de cap i tampoc deu caldre sembrar tanta desubicació per aquests mons de Déu. M'haguera fet peça haver estat un bon arxiver o un paleògraf envoltat de papers i més i més lletres i de molta pols. Content de poder pagar les factures, els estudis de la Berta i els deutes i ... sobretot ... gaudir de la literatura i de la música de Bach ... el meu forat a la vida ... sí ... d'això se'n pot dir ser afortunat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada