Hòstia!

Dijous 9 de maig 2013

Em va arribar que el gobierno de España destinarà sis mil milions d'euros a la dependència i més del doble al manteniment de l'església catòlica. Els sis mil milions no arriben a tapar res i conviden a retallar més i més i a deixar a l'estacada a tota la gent que té dependents a casa seva. Em repugna. En sóc sensible. N'he estat afectat i sé el que suposa tenir un persona depenent al teu càrrec. Veure com una persona vàlida i amb l'empenta que dóna la vida i que un mal dia se'n vagi l'empenta i tot quedi en el no res ... res de res. No, no pot ser que s'escatimin recursos a atendre a aquestes persones i que es destinin al cul.lectiu eclesiàstic. L'església no ha de rebre res de l'estat. L'església no és estat. L'església com a molt aglutina els valors i la manera de pensar d'una part dels ciutadans, en el cas espanyol súbdits, que configuren el que se'n pot dir unitat nacional ben o mal entesa. A partir d'aquí res més, només autogestió i prou, i si no s'arriben les mises, desaparició. Els meus diners han de servir per solucionar dependències més urgents. L'església és una institució prescindible, no forma part de la majoria. La salud i l'atenció  personalitzada és imprescindible i tothom paga els seus impostos per ser atès com Déu mana, valgui la ironia. Si no hi han diners, no n'hi han, però que no es retalli per unes coses i per les altres surtin diners públics de sota les pedres. No, no hi estic d'acord. No em vull estendre sobre la dependència, hi vaig lluitar molt i fins i tot em vaig desesperar i encara ho estic psicològicament pagant i m'irrita molt que no es pugui evitar la desesperació de molts fent creure que la vida de les persones està en mans de Déu i els diners, això sí, en mans dels capellans i els seus tinglados espirituals. Beneficència immediata i misèria a la llarga.